¿Publicació
tradicional o autopublicació?
Aquesta és una de
les típiques preguntes que m'han fet els darrers anys. Ho han fet autors que
estan començant, periodistes i fins i tot algun editor. Precisament, fa unes
setmanes, parlant amb una persona que es mou molt bé pels mons literaris, em
deia que li xocava que alguns autors rebutgessin d'entrada presentar les seves
obres a una agència o a una editorial. Fa pocs anys, l'autopublicació era
l'opció del "rebutjat", dels autors mancats de qualitat o d'aquells
que simplement volien escriure un llibre com a projecte vital.
Les plataformes
digitals han donat un cop de puny sobre la taula i l'autopublicació s'ha
convertit en una opció, no en l'opció B. Posar a la venda les nostres creacions
en plataformes digitals és relativament econòmic, tenim multitud d'eines a la xarxa
per construir una portada, maquetar-la i deixar-la amb un acabat professional.
Inconvenients,
sí, a tots ens agrada tenir una edició en paper i si apostem per fer-la, el més
probable és que la seva distribució sigui pràcticament nul·la. A més, molts
lectors tenen interioritzat l'estigma de "fracassat" quan a les seves
mans els arriba un exemplar autopublicat. Les grans llibreries, els centres
comercials i les benzineres no tindran llibres d'autors "indies",
però hem d'entendre que aquest espai està reservat per a l'elit editorial.
Avantatges, sí,
n'hi ha. Nosaltres fixem el preu, gestionem les nostres vendes i no hem de
repartir els ingressos amb cap intermediari.
Un autopublicat
difícilment serà un bestseller, tot i que, si em permeteu obrir el pot de les
meves vanitats, jo ho he estat i molts altres autors també han assaborit les
mels d'un supervendes.
És curiós, perquè
va ser precisament aquesta persona a qui abans referia, la que em va confessar
que la vida d'un llibre és d'uns tres mesos. Sis o set a molt estirar. I és que
un bestseller estarà un mes en un lloc destacat de la llibreria i tres o quatre
mesos en una prestatgeria ordenada alfabèticament. Després perdrà força, el
llibreter tindrà un parell d'exemplars en estoc i al cap d'un any estarà fora
de catàleg.
Un dels
avantatges de l'autopublicació és que l'autor, amo i senyor del seu projecte,
mantindrà per sempre la flama encesa, perquè és seva i té l'encenedor. Lluitarà
per la seva obra i farà el possible perquè sigui visible a les plataformes
digitals el màxim temps possible.
Aquest interès en
eternitzar l'obra, que només l'autor procura, provoca que els llibres -hagin
estat o no bestsellers- es converteixin en "longsellers".
Sembla mentida,
però La herencia de Jerusalén, la meva primera novel·la, es va posar a la venda
a Amazon ara fa quatre anys. Els dos primers, més de 15000 lectors van gaudir
de les aventures del professor Malluck i la seva troupe. La novel·la va ser un
bestseller durant aquest temps, fet que no hagués passat si hagués sortit a la
venda, d'entrada, amb una editorial tradicional.
Però han
transcorregut dos anys. Lògicament, no compren la novel·la set mil lectors a
l'any, però sí que es continua venent. Cada mes hi ha mig centenar de
descàrregues i la vaca continua donant llet, encara que tingui la mamella
vella.
Tiro la vista
enrere i no canviaria per res del món aquest any i mig en què venia a preu fet,
però no sabeu la il·lusió que em fa que la novel·la s'hagi convertit en un
longseller.
Fins un altre
estoneta.