EL PRIMER ATAC KAMIKAZE

25 d'octubre de 1944. Tal dia com avui de fa 72 anys, els nipons van idear un revolucionari mètode bèl·lic: els atacs Kamikaze, que el van traduir com "vent diví". L'Armada Imperial Japonesa va pensar que una manera infal·lible d'atacar a l'enemic era crear una unitat especial que tingués com a objectiu impactar de manera precisa allà on el dany fos més gran, encara que això impliqués perdre una unitat de batalla. Van posar en pràctica aquest atac per primera vegada durant la Batalla del Golf de Leyte, a l'arxipèlag filipí. A la primera escomesa, aprofitant el desconcert de la marina nord-americana, l'esquadra suïcida va aconseguir enfonsar un totpoderós portaavions que tenia com a objectiu conquerir les Illes Mariannes.

L'atac Kamikaze va suposar un abans i un després pel que fa a les tàctiques de guerra, encara que amb el temps, la seva efectivitat va quedar en entredit ja que els més de cinc mil pilots Kamikaze que van morir fent estavellar els seus aparells contra objectius enemics van provocar l'enfonsament de no més de trenta-quatre vaixells i la mort de tot just tres mil soldats nord-americans i britànics.

El 15 d'agost de 1945, després de l'anunci oficial de l'Emperador en què comunicava la rendició, el vicealmirall Onishi, creador de la Unitat Especial Kamikace, es va treure la vida en un ritual harakiri.

LA MORT D'HIPÀTIA D'ALEXANDRIA

Hipatia o Hypatia, nascuda a Alexandria en una data imprecisa entre el 355 i el 370 va ser una dona avançada al seu temps, no només per destacar en els camps de la filosofia, les matemàtiques o l'astronomia; a més va exercir de tot això com a capdavantera i manifestant obertament que es negava a convertir-se al cristianisme.

Va dedicar gran part de la seva vida als estudis lògics i les ciències exactes, essent una destacada alumna neoplatònica i seguidora incondicional dels estudis astronòmics de Teó, el seu pare. Va aprofitar tots aquests coneixements per exercir de mestra en una selecta escola alexandrina. Allà va compartir els seus coneixements i els seus ensenyaments van arribar a cervells aristòcrates, cristians i pagans, va escriure sobre astronomia, geometria i àlgebra, va idear el primer astrolabi modern i també va dissenyar el primer densímetre del que es tenen referències. La veritat és que poques dones en aquesta època gaudien de tanta influència i ostentaven semblant saviesa en una Alexandria en la qual el paper de la dona estava en un segon pla.

Malgrat que Hipatia tenia excel·lents relacions amb les principals autoritats dels diferents ventalls socials d'aquell llavors, malauradament es va veure embolicada en una espiral conspiratòria que la va posar en el punt de mira. El corrent cristià, cada vegada més nombros i bel·ligerant, va emprendre una dura croada contra el paganisme i, especialment, cap al neoplatonisme, encapçalat per la pròpia Hipatia. A més, volien donar un cop d'efecte a Orestes, Perfecte Imperial d'Alexandria i amic íntim de la nostra desgraciada protagonista.

Al març de l'any 415, Hipàtia va ser segrestada cap el fosc, despullada i exposada a sacrifici a l'altar major del temple de Caesearum. Allà la van torturar amb sadisme, tallant la seva pell amb el tall d'una esmolada petxina i la van apallissar fins a acabar amb la seva vida. Després, van desmembrar el seu cos i es van endur les seves restes fins Cinaron, on van encendre una foguera i la van cremar.