No és el primer llibre de la Maria Carme
El primer reconeixible, ja a les
primeres planes, és l'estil elegant de l'autora i la seva facilitat en recrear
una època. És molt senzill endinsar-se en els carrers de la Barcelona de mitjans de
segle i comprendre com es vivia durant aquells anys. Llegint-la, no puc evitar
sentir la veu dels meus avis, quan m'explicaven peripècies de la seva joventut.
Va ser un temps difícil i convuls -no en va, veníem d'una guerra-, en el que
algunes dones lluitaven per treure el cap més enllà d'un estatus establert i
per trencar algunes barreres socials i morals. Aquest és el cas de l'Eulàlia Rovira, la protagonista, una noia que va voler ser maniquí quan ser-ho estava mal vist. El retrat de la època
és contundent a l'hora de posar sobre la taula els temors de la societat a fer
allò que pogués fer avergonyir als pares, on moltes joves van haver de canviar
els seus somnis per una caixa de costura o un davantal.
La carrerade l'Eulàlia dins del món de l'alta
costura és brillant i es converteix en una de les imatges del moment de la mà
de Pertegaz. Però la seva vida transita entre l'èxit professional i el fracàs
familiar. Ella es vol separar del seu marit, un altre fet que contravenia
la moralitat de l'època i que afectarà a les seves conviccions. El que sent
ella en aquests dos àmbits es fica dins de la pell del lector per fer-nos
adonar que no som culpables d'allò que passa a la nostra vida, però sí que en som
responsables i que les nostres decisions, pesin a qui pesin, son només nostres.
 |
| A la presentació de la novel.la, ara fa un any. |
M'enduc un bon sabor de boca d'aquesta novel·la de tall costumista, a més de la dedicatòria de la Maria Carme. Ha estat una veritable delícia llegir-la i us animo
a que ho feu, sobretot a aquells que vulgueu saber alguna cosa més de la Barcelona de la postguerra, la dels vostres pares i avis.
Està tot molt ben documentat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada